Començarem amb el Congo, amb la música de millor “vibra” del continent, la de Franco Luambo Makiadi qui no ha deixat d’estar present en la nova generació de guitarristes a Kinshasa, com ara Rodriguez Vangama. Prendre la música com a context és la manera d’arribar al Mali dels maliencs. I de la mà dels savis-músics del lloc, molt millor. Escoltarem detingudament Ali Farka Touré reivindicar l’emancipació per al seu poble, la griot Tata Bambo Kouyaté cantar-li al desert i també a la guitarra d’Idrissa Soumaro.

A La Reunió, és el tambor de les canyes de sucre qui parla com a veritat. Ho fa mitjançant les cançons de Christine Salem, i de la tradició Mayola de Kiltir.

A Nigèria després del tema `Lagos is never gonna be the same without Fela´ de Tony Allen i Hugh Masekela, un es pot preguntar per què tot el país balla Afrobeats de festa, inclosa Simi, la veu més sexi de l’afro-pop actual.

A Sudan, el dogma religiós i la necropolítica manen, menys quan sona la música de Mohammed Wardi Mustafa Al Sunni, Abd al Hafiz Karar o Ali Hassan Kuban. Perquè és quan els poetes parlen. Allà, músics del nivell de Mohammed el Amin han fet del sufisme, el trance y el Zikr quelcom apte només per a dervixos.

I per recordar que la descolonització és un procés inconclús, es miri per on es miri, revisitarem l’obra de Steve Biko, a través de les cançons de la cantant zulú Busi Mshlongo i del house de Spoek Mathambo, des de Soweto. Per acabar, haurem de començar pel principi, perquè, qui sap, potser tot va esclatar a Luanda. Perquè, si no, no s’entén que un disc com Angola 72/74 de Bonga, sigui tan indispensable a la vida de tantes persones…

En aquest curs també aprendrem els principis per poder fer de DJ i punxar música en digital. Farem els nostres mixtapes amb les músiques apreses durant les sis sessions del taller.

Sarah Ardite (Barcelona, 1972) és cronista i selectora musical, investiga sobre filosofia de tot allò que sona. És l’editora del projecte sobre música i pensament crític www.musicas-sospechosas.net