Continguts del taller:

1. El viatge d'Àfrica a Amèrica. La música com a element de resistència cultural (segle XVI - segle XIX). 

• Precedents: la música a l’Àfrica.

              Els Griots

• El comerç d’esclaus.
• L’esclavatge a les plantacions de les colònies americanes: el desenvolupament d’una nova cultura musical.

             Work Songs i Field Hollers

             Els Espirituals

             Els Minstrels

             El Blues: Charlie Patton, Son House, Skip James, Robert Johnson

2. El jazz, el nou rtime de les ciutats (1900-1955)

• Nova Orleans, crisol de cultures: els orígens del Jazz

              La petjada afrocubana: l’Habanera i el Tresillo

              La Cultura Criolla

              Congo Square i les Brass Bands

              El Ragtime

• La creació del llenguatge del jazz: Buddy Bolden, Jerry Roll Morton, Louis Armstrong
• La petjada del blues al jazz: W.C. Handy, Bessie Smith
• El jazz a les grans ciutats: l’explosió del swing i l’establiment del jazz com a música popular (anys 20 i 30)

            Les Big Bands: Tommy Dorsey, Benny Goodman

            Harlem, la meca negra: Duke Ellington, Cab Calloway, Fats Waller

            Les grans cantants de jazz: Ella Fitzgerald, Billie Holiday

            El jazz llatí: Machito & His Afro-Cubans All-Stars

• Els molts camins del jazz de postguerra: Be Bop, Cool Jazz, Free Jazz, Soul Jazz

3. Del blues al rock'n'roll, la música del diable (1940-1959)

• El blues de la postguerra, del Mississipi a Chicago: Muddy Waters, Howlin’ Wolf, John Lee Hooker, BB King
• Dels espirituals al gospel: Sister Rosetta Tharpe
• Del jazz al rhythm’n’blues: Shouters, Honkers i Cryers (Louis Jordan, Big Jay McNeely, Ike Turner)
• L’explosió del rock’n’roll: Little Richard, Fats Domino, Chuck Berry
• El rock’n’roll blanc: Elvis Presley, Eddie Cochran, Gene Vincent, Jerry Lee Lewis)

4. Soul i funk: ànima, comunitat i orgull negre (1960-1977)

• El soul, la banda sonora del moviment pels drets civils

             Del gospel al soul, del sacre al profà: Ray Charles, Sam Cooke, Aretha Franklin

             L’uptown rhythm’n’blues, trencant fronteres estilístiques: Burt Bacarach,

             Lieber & Stoller, Carole King

             Motown, el so de la jove Amèrica: Smokey Robinson, The Supremes,

             The Four Tops

             Stax, southern soul: Otis Redding, Booker T. & The Mg’s, The Staple Singers

• El funk, el ritme del black power

             James Brown, de l’upbeat al downbeat

             La revolució hippie arriba al funk: Sly & The Family Stone, Parliament & Funkadelic

             Motown i stax, adaptar-se o morir: Norman Whitfield, Stevie Wonder, Isaac Hayes

             Soul i funk amb consciència: Marvin Gaye, Curtis Mayfield

             El blaxploitation, funk cinemàtic

             Mestissatge funk, la trobada amb el món llatí: el Boogaloo, la Salsa i el Latin Funk.

5. Disco i hip-hop, del ghetto al mainstream (1974-1990)

• La música disco, el naixement de la cultura de club.

               El So Filadelfia, el soul i el funk es vesteixen d’etiqueta: Gamble & Huff,

               The O’Jays, Harold Melvin, The 3 Degrees

               El naixement de les discoteques: Dave Mancuso i The Loft, Studio 54

               El regnat dels Dj’s i dels remescladors: el disco com a gènere en sí: Tom Moulton,

               Larry Levan

               El fenòmen de “Saturday Night Fever”: The Bee Gees

               Els darrers dies de la disco music, la Disco Demolition Night (1979)

               El disco torna a l’underground: boogie, house i tecno

• Hip Hop: la nova cultura juvenil urbana

               Festa al Bronx: Les Block Parties

               El naixement de la cultura hip hop: Djing, Rap, Break, Graffiti

               Els pioners: Dj Kool Herc, Grandmaster Flash, Sugarhill Records, Kurtis Blow

               Afrika Bambaataa, hip hop futurista

               Art i hip hop: del Gueto al Downtown

               El hip hop conquereix el món: Run DMC, Beastie Boys

               Els 90, consciència i Gangsta Rap: Public Enemy, NWA

• La fotografia musical a través de la història. Imatges icòniques. Els grans fotògrafs.
• L’exposició perfecta: fonaments de la fotografia digital. La llum.
• El discurs fotogràfic. La intencionalitat narrativa.
• Quin equip agafo? El material necessari i l’imprescindible.
• La fotografia editorial. Retrat, localitzacions, estudi.
• Què i com ho fotografio? Tècnica, plànols, recursos, estètica...
• La preproducció. Estudi de les bandes, dels locals, necessitats.
• La postproducció. Revelatge, Lightroom. Xarxes socials.
• El treball professional: acreditacions, productors, mànagers, promotors, discogràfiques, bandes, premsa, etc.
• L’estil propi. L’ull fotogràfic. El portafoli.
• Drets i deures a la fotografia. Drets d’imatge i d’autor.
• Deontologia professional.
• Pràctiques de fotografia musical lliures.
• Pràctiques de retrat en una localització exterior a Barcelona.
• Revisió de les pràctiques.

Programa del curs: 

Sessió 1. Aspectes fonamentals del DJ i nocions bàsiques per l’elaboració d’un Dj Set (I).

• Teoria i pràctica del funcionament d'un equip de DJ professional.
• Muntatge/desmuntatge i preparació d'un equip per una actuació.
• Hardware: PIONEER CDJ i taula de mescles.
• Altres controladores: Pioneer DDJ 1000, DDJ 800, DDJ 400, Traktor S2,
• Software: Rekordbox / Traktor.
• Quadrar els tempos dels tracks ajuntant pitch & jog
• Tècnica de l’oïda dividida.
• Lectura recomanada sobre els orígens: Llibre “El Manual del Dj” de Frank Broughton y Bill Brewster.

Pràctica individual amb equip de pioneer i pluja d'idees artístiques (estil musical, referents, autenticitat…). Preparar un llistat amb 20 cançons per a la pròxima sessió.

Sessió 2. Aspectes fonamentals del DJ i nocions bàsiques per l’elaboració d’un Dj Set (II).

• Quadrar tracks ajustant pitch & jog.
• Equalització (L,M,H) (filtres).
• Hot Cues.
• Loops.
• Tonalitat i harmonia musical: roda de camelot i xifrada americana, cercle de cinquenes (Key).
• Estructura d’un track.
• Com estructurar una sessió de Dj.
• Preparar tracks per un DJ Set en funció de BPMs, tonalitat, gèneres i mood.
• Psicologia de pista.

Pràctica en parella amb l’equip de pioneer. Activitat per la pròxima sessió: creació d'un llistat de tracks per BPMs, tonalitat i mood.

Sessió 3. Cultura del Dj i Autoconeixement (I)

• Plataformes on escoltar i descobrir altres artistes: SoundCloud, MixCloud, Spotify, YouTube, radio shows, etc.
• La importància de comprar la música: segell de qualitat i suport als artistes
• Plataformes on comprar música: Bandcamp y Beatport.
• Formats dels tracks: Mp3, Wav, Aiff.
• Qualitat de l’àudio: programa Spek.
• Tags: nom dels gèneres musicals. Creació de la propia ISO (Identitat Sonora)
• Dj Charts: descobrir música per gèneres.
• Autoconeixement: Egoreducció i prevenció de la síndrome ansiosa. Autocontrol i gestió de la impulsivitat en cabina.
• B2B. Compartir cabina amb altres Dj.

Pràctica en parelles amb l’equip professional de pioneer. Preparar per a la pròxima sessió: definir la ISO amb un mínim de 3 gèneres. Activitat d’egorreducció: Autoconeixement, ¿per què vull ser Dj?. Motivacions personals i autenticitat, seguretat en un mateix i autoestima.

Sessió 4: Cultura del Dj i Autoconeixement (II)

• Cultura de Club: La pista de ball, tècnic de so (el millor aliat), promotors musicals, segells, conèixer altres artistes i saber fer un warm up. "Que la suerte te pille pinchando”.
• Com gravar una sessió: Tascam i gravació interna amb el software.
• L’hora de la pràctica: B2B. Creació d’un Dj Set en grup.
• La música com a catalitzadora i canalitzadora d’emocions: com em sento davant la cabina? Mindfulness per controlar l’angoixa.