Continguts del taller:
1. El viatge d'Àfrica a Amèrica. La música com a element de resistència cultural (segle XVI - segle XIX).
- Precedents: la música a l’Àfrica.
Els Griots
- El comerç d’esclaus.
- L’esclavatge a les plantacions de les colònies americanes: el desenvolupament d’una nova cultura musical.
Work Songs i Field Hollers
Els Espirituals
Els Minstrels
El Blues: Charlie Patton, Son House, Skip James, Robert Johnson
2. El jazz, el nou rtime de les ciutats (1900-1955)
- Nova Orleans, crisol de cultures: els orígens del Jazz
La petjada afrocubana: l’Habanera i el Tresillo
La Cultura Criolla
Congo Square i les Brass Bands
El Ragtime
- La creació del llenguatge del jazz: Buddy Bolden, Jerry Roll Morton, Louis Armstrong
- La petjada del blues al jazz: W.C. Handy, Bessie Smith
- El jazz a les grans ciutats: l’explosió del swing i l’establiment del jazz com a música popular (anys 20 i 30)
Les Big Bands: Tommy Dorsey, Benny Goodman
Harlem, la meca negra: Duke Ellington, Cab Calloway, Fats Waller
Les grans cantants de jazz: Ella Fitzgerald, Billie Holiday
El jazz llatí: Machito & His Afro-Cubans All-Stars
- Els molts camins del jazz de postguerra: Be Bop, Cool Jazz, Free Jazz, Soul Jazz
3. Del blues al rock'n'roll, la música del diable (1940-1959)
- El blues de la postguerra, del Mississipi a Chicago: Muddy Waters, Howlin’ Wolf, John Lee Hooker, BB King
- Dels espirituals al gospel: Sister Rosetta Tharpe
- Del jazz al rhythm’n’blues: Shouters, Honkers i Cryers (Louis Jordan, Big Jay McNeely, Ike Turner)
- L’explosió del rock’n’roll: Little Richard, Fats Domino, Chuck Berry
- El rock’n’roll blanc: Elvis Presley, Eddie Cochran, Gene Vincent, Jerry Lee Lewis)
4. Soul i funk: ànima, comunitat i orgull negre (1960-1977)
- El soul, la banda sonora del moviment pels drets civils
Del gospel al soul, del sacre al profà: Ray Charles, Sam Cooke, Aretha Franklin
L’uptown rhythm’n’blues, trencant fronteres estilístiques: Burt Bacarach,
Lieber & Stoller, Carole King
Motown, el so de la jove Amèrica: Smokey Robinson, The Supremes,
The Four Tops
Stax, southern soul: Otis Redding, Booker T. & The Mg’s, The Staple Singers
- El funk, el ritme del black power
James Brown, de l’upbeat al downbeat
La revolució hippie arriba al funk: Sly & The Family Stone, Parliament & Funkadelic
Motown i stax, adaptar-se o morir: Norman Whitfield, Stevie Wonder, Isaac Hayes
Soul i funk amb consciència: Marvin Gaye, Curtis Mayfield
El blaxploitation, funk cinemàtic
Mestissatge funk, la trobada amb el món llatí: el Boogaloo, la Salsa i el Latin Funk.
5. Disco i hip-hop, del ghetto al mainstream (1974-1990)
- La música disco, el naixement de la cultura de club.
El So Filadelfia, el soul i el funk es vesteixen d’etiqueta: Gamble & Huff,
The O’Jays, Harold Melvin, The 3 Degrees
El naixement de les discoteques: Dave Mancuso i The Loft, Studio 54
El regnat dels Dj’s i dels remescladors: el disco com a gènere en sí: Tom Moulton,
Larry Levan
El fenòmen de “Saturday Night Fever”: The Bee Gees
Els darrers dies de la disco music, la Disco Demolition Night (1979)
El disco torna a l’underground: boogie, house i tecno
- Hip Hop: la nova cultura juvenil urbana
Festa al Bronx: Les Block Parties
El naixement de la cultura hip hop: Djing, Rap, Break, Graffiti
Els pioners: Dj Kool Herc, Grandmaster Flash, Sugarhill Records, Kurtis Blow
Afrika Bambaataa, hip hop futurista
Art i hip hop: del Gueto al Downtown
El hip hop conquereix el món: Run DMC, Beastie Boys
Els 90, consciència i Gangsta Rap: Public Enemy, NWA
